El bloc del Rastre

Les Lluquetes, la història de les figures pel pessebre produïdes al Rastre (3)

2012-01-16T19:20:00.002+01:00

Potser ens semblarà increïble des de la perspectiva actual, però el taller que elaborava al barri del Rastre les figures de pessebre conegudes com "Lluquetes" tenia una anomenada molt més important que la merament local. No era tan sols el seu mercat, que arribava fins i tot a Amèrica. És que tenien un ressó mediàtic que arribava a tota Espanya. Sense anar més lluny, el diari ABC els dedicava l'any 1934 un reportatge a doble pàgina.

La foto que encapçala aquesta entrada pertany a aquest reportatge, que va publicar-se el 24 de desembre d'aquell any. En aquella data, Pepa Grifoll tenia 84 anys i Francisca Grifoll, 82. La seva neboda Maria Antó, que els ajudava en el negoci, en tenia 44. L'home que apareix a l'esquerra de la foto, és el reporter, que signava Esteban, sense cap més referència al cognom. Per alguns dels girs del text (parla per exemple de "nuestra ciudad"), havia de ser un periodista de Tortosa.

Pepa Grifoll portava la veu cantant en el reportatge. A preguntes del periodista, explicava que el negoci tenia en aquell moment setanta anys d'antiguitat. La Lluqueta gran recordava que el fundador de la nissaga d'artesans, Josep Grifoll, era paleta, però que a l'ofici no treballaven més que sis o set mesos l'any. Empès per la necessitat familiar (tenia deu fills) havia buscat altres negocis. Entre altres, s'havia introduït en el de l'elaboració de figures de sants (la història de l'artesà ambulant italià i del primer Sant Francesc reproduït està explicada en aquesta entrada). L'any 1934, el motlle d'aquell primer Sant Francesc encara era al taller.

Pepa Grifolls donava una dada important sobre l'inici de la producció de figures de pessebre. Ella mateixa anava a Barcelona a passar algunes temporades a casa d'uns parents. Es va sentir molt atreta per les figures d'un mercat nadalenc (potser el de Santa Llúcia, davant de la Catedral?) i en va comprar unes quantes que servirien per posar en marxa el nou negoci, ja que fins aquell dia, segons la Lluqueta gran, la família només havia produït imatges de sants.

Explicava també Pepa Grifolls que el nou negoci tindria un gran èxit, però passats molts anys i a canvi de molta feina. I explicava que tenien clients a Saragossa, Reus, Barcelona i altres ciutats, amb una demanda sempre creixent. Però l'èxit a Tortosa de les "lluquetes" era enorme i per atendre la demanda local van haver d'abandonar la clientela de fora.

Tot això passava dos anys abans que uns brètols (sembla que uns incontrolats anarquistes) assaltessin el taller i destruïssin tots els motlles. Aquell acte va acabar amb la producció de figures de pessebre i amb una part de la història del barri del Rastre i de la ciutat de Tortosa.

A continuació reproduim les dues pàgines del reportatge publicat per ABC.

Seguiment de les obres al carrer del Replà i a la Plaça de Sant Joan (3-01-2012)

2012-01-08T18:33:00.001+01:00

El bloc del Rastre fa un seguiment periòdic, gràfic, de les obres que es realitzen al barri. En aquests moments, tira endavant la remodelació de la plaça de Sant Joan i del carrer del Replà.

Més informació sobre les obres

Anteriors reportatges fotogràfics de les obres

desembre 2011 (2)
desembre 2011
novembre 2011 (2)
novembre 2011

octubre 2011

setembre 2011

agost 2011

Les Lluquetes, la història de les figures pel pessebre produïdes al Rastre (2)

2012-01-02T10:15:00.003+01:00

Què tenen d'especials aquestes figures del pessebre, anomenades "lluquetes", que les fan ser tan buscades pels pessebristes? No és tan sols l'escàs nombre del qual es té constància, sinó que es tracta de peces amb moltes singularitats que els entesos saben valorar.

Els pessebres responen a dues formes de fer. Hi ha els bíblics o històrics, que reprodueixen fidelment les escenes evangèliques. I hi ha els populars, que introdueixen els costums i les formes de vida de la regió on s'elaboren. En aquests segons, es força molt la versemblança històrica, però això mateix aporta molta informació de la societat de l'època, ja que inclouen nombroses escenes on apareixen els més diversos personatges ocupats en el seu quefer diari, segons expliquen M. Carme Queralt Tomàs i Albert Curto Homedes en la comunicació que hem citat en l'entrada anterior.

De bon començament, les "lluquetes" reflectien aquest model de pessebre popular. Les figures "no bíbliques" reproduïen la vida quotidiana de la gent de Tortosa i de les comarques de l'Ebre. La vida contemporània, òbviament, a l'elaboració de les figures. Així, trobem artesans fent les més diverses feines. També personatges que cuinen davant d'una olla o fins i tot una "baldanera" posant a bullir les baldanes o fent embotits. També hi ha moltes escenes agrícoles i ramaderes. Les vestimentes són les de la gent de l'Ebre de l'època.

Però hi ha una segona etapa en l'art de la nissaga, en la qual, sense abandonar aquests motius, s'hi introdueixen elements més "hebraïcs". La tipologia dels personatges i les seves actituds continua sent la pròpia de la gent de les comarques de l'Ebre. Però la indumentària és diferent: les figures llueixen vestits i ornaments que imiten la indumentària hebraïca, la pròpia dels pessebres bíblics o històrics. Aquest canvi no té cap relació, pel que sembla, amb al relleu generacional. Molt d'aquest vestuari, així com altres complements (els barrets, per exemple), s'elaborava a banda i després s'encolava a la figura.

En aquesta doble imatge podeu observar aquesta evolució. Les figures de l'esquerra van vestides amb elements de la vestimenta d'una pagesa tortosina del segle XIX. Els barrets amb l'ala davantera aixecada són una altra "marca de la casa" de les "lluquetes". A la dreta apareix una figura amb vestimenta "hebraïca". Un tret molt característic, que es repeteix constantment en les figures d'aquesta vessant és que els barrets dels personatges inclouen una mena de mocador al coll.

Els experts destaquen el realisme de les figures, amb una cura pels detalls que permet distingir perfectament els diferents tipus d'eines del camp o de càntirs, cistells, cassoles..., i identificar-los amb els característics de les Terres de l'Ebre. Però això no és tot. Una característica molt peculiar d'aquestes peces era la utilització de vegetals naturals, generalment petites branques de boix, de murtra o d'olivera. Aquestes branquees es clavaven a la base d'argila sobre la que hi havia la figura. Aquesta base individual és una altra singularitat de les "lluquetes" i avui en dia, quan el vegetal natural original ja no es conserva, en queda el testimoni dels forats a l'argila.

No obstant, les "lluquetes" tenen alguns "defectes" que també les caracteritzen. Alguns entesos destaquen que els ulls dels personatges sembla que sobresurtin en excés ("ojos saltones"). Segons Joan Espuny March, això es deu al fet que pintaven les retines massa grans. Una altra característica "defectuosa" és que les ovelles tenen el coll anormalment llarg. Cal tenir en compte, no obstant, que els pessebres es munten de forma que creïn un efecti visual de perspectiva.

Existeix certa controvèrsia sobre aquest darrer extrem. Hi ha "lluquetes" de diferents mesures, algunes fins i tot de 25 centímetres d'alt. M. Carme Queralt i Albert Curto explicaven el 1996, a partir de la seva recerca a una col·lecció particular de més de 200 peces, que la necessitat de crear perspectiva era òbvia en alguns casos. Però en altres casos, la diferència es devia al fet que les figures corresponien a pessebres diferents, que s'haurien "barrejat". L'obrador del Rastre produïa figures de mides i preus molt diferents. Les mides també podrien haver canviat segons l'època. O per la intervenció de diferents mans (recordeu que eren tres generacions): tot i ser fetes amb motlle i pintades de forma pràcticament idèntica, s'hi aprecien de vegades alguns petits canvis en els acabats d'algunes figures i en la disposició d'algunes escenes.

Les Lluquetes, la història de les figures pel pessebre produïdes al Rastre

2011-12-31T00:05:00.004+01:00

Tortosa va celebrar aquest desembre de 2011 una fira de Nadal. Un dels seus principals atractius era una exposició de pessebres, que va ubicar-se a les cases recentment recuperades al darrera de l'absis de la Catedral. Les peces possiblement amb més valor històric entre les moltes exhibides eren obra de les Lluquetes, unes artesanes del Rastre, Pepa i Francisca Grifoll, que en van elaborar fins l'any 1936. Es tracta de peces que els pessebristes més experts busquen amb delit, amb cotitzacions econòmiques respectables, tan per ser peces amb moltes originalitats com perquè se'n conserven poques (i en mans de col·leccions particulars d'algunes famílies de Tortosa).

La història que hi ha al darrera d'aquestes cobejades figures de pessebre mereix, sense cap mena de dubte, ser contada. El record al Rastre de les germanes Lluquetes continua viu i sovint s'identifica amb les figures (a les peces se les coneix com a "lluquetes"), tot oblidant que van ser fins a tres generacions de la família les que s'hi van dedicar. La nissaga d'artesans va ser iniciada per Josep Jacint Grifoll i Castells, nascut a Tortosa el 5 de setembre de 1826, i conegut amb el renom de Lluquet.

Era el primer fill d'un mestre de cases de Mont-roig del Camp, que havia arribat a Tortosa uns anys abans. Josep Jacint va seguir l'ofici del pare, però el fet d'haver d'alimentar deu criatures el va fer buscar més fonts d'ingressos. Sembla que el renom de Lluquet el va adquirir perquè un dels negocis que va tenir consistia en la fabricació de teies de palla i cànem ensofrats. Aquestes torxes, que reben precisament el nom de lluquets, es venien als pescadors que usaven l'art de pesca de la llum.

Buscant nous negocis va ser com, de forma casual, va conèixer un artesà italià que venia figures de guix pels carrers de Tortosa. Veint-hi possibilitats de negoci, va comprar-li una figura de Sant Francesc de Paula i en va treure un motlle, en va fer diverses reproduccions i en va començar a vendre, sembla que amb bon resultat. Poc després va transformar el negoci cap a la producció de figuretes de pessebre, que van tenir un èxit aclaparador a Tortosa.

L'obrador era a la part alta del barri de Santa Clara, on Josep Jacint residia en aquella època. Però més tard va traslladar-se al carrer de la Providència 18 i aquella indústria pessebrista quedaria identificada per sempre més amb el barri del Rastre. Era l'època en que el barri es començava a aixecar i un dels primers establiments comercials que van obrir-hi portes va ser la botiga de figuretes de Lluquet.

L'elaboració artesana de les figures era molt laboriosa i com que la seva feina de mestre de cases no li deixava prou temps (Tortosa va créixer molt a partir de la segona meitat del segle XIX), dues de les seves filles, Pepa i Francisca, van incorporar-se al negoci. Serien elles qui, ajudades per una neboda, Maria Antó, donarien continuïtat al negoc, un cop que Lluquet va morir el 9 de setembre de 1882, a l'edat de 55 anys. Elles heretarien també el renom familiar i serien conegudes com les Lluquetes.

El pare feia les figures de principi a fi: en donava forma (eren d'argila) usant els seus propis motlles, les coïa en un forn i les pintava. Les filles ja no: Francisca feia les figures de fang i Pepa les pintava. S'hi van dedicar tota la vida i no van parar fins que totes dues superaven de llarg els 80 anys. I no ser per pròpia voluntat, sinó per les circumstàncies dramàtiques de la guerra civil. L'any 1936, uns exaltats anarquistes van assaltar el seu obrador i van destruir els motlles. Segurament identificaven els pessebres com una manifestació religiosa i ja se sap que aquests grups d'incontrolats van fer moltes malvestats contra tot allò que fes olor de religió.

Sense motlles, que segons diferents fonts eren encara els del seu pare, les Lluquetes no van poder continuar treballant. No obstant, tants anys van escampar figures del seu obrador per molts llocs. A Tortosa, les Lluquetes tenien una nombrosa clientela, però també en venien, a capses senceres, a Saragossa, Barcelona o Reus. Fins i tot hi ha notícies segons les quals en venien a llocs d'Amèrica.

Avui en dia queden "lluquetes" a algunes cases de Tortosa. Es pensava que al Museu de Tortosa (actualment tancat) n'hi havia un centenar. Però només se'n conserven tres, i deterioriades, segons ens ha explicat Joan Espuny March. Espuny (a la foto de baix, a la dreta) és un dels pessebristes més coneguts de Tortosa i les "lluquetes" que s'exhibien a la fira de Nadal eren de la seva propietat. Devem també a Espuny gran part de la informació d'aquesta entrada, provinent tant de la seva recerca com de les fonts que ens va recomanar, entre les quals cal destacar una comunicació que M. Carme Queralt Tomàs, conservadora del Museu del Montsià, i Albert Curto Homedes, director del Museu de Tortosa, van presentar al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, celebrat l'any 1996.

També trobareu molta informació, inclosos retalls de la premsa del primer terç del segle XX, al Foro de Belenismo, un fantàstic racó d'internet. Cliqueu aquí per seguir un fil de discussió sobre les "lluquetes". En una entrada posterior explicarem quines són les singularitats d'aquestes figures de pessebre.

Una imatge del Rastre, premiada a un concurs de pintura a Campredó

2011-12-28T19:16:00.000+01:00

Una imatge del nucli antic de Tortosa, que té com a centre la plaça de Mossèn Sol i la torre de la muralla medieval, així com els edificis del Casal Tortosí, ha estat premiada en la quarta edició del concurs de pintura Francesc Llop, celebrat a Campredó. El quadre és obra del pintor tortosí Àngel Algueró i ha rebut l'accèssit del certamen.

El concurs és convocat per l'Associació d'Amics de Francesc Llop. Aquest col·lectiu treballa per recuperar l'obra i la memòria de Llop (Campredó, 1873-Barcelona, 1970), un reputat pintur nascut al poble (vegeu-ne una biografia clicant aquí). Trobareu més informació de l'associació al seu bloc.

Amb les obres que es van presentar a concurs s'ha muntat una exposició que pot visitar-se al Casal de Campredó (que porta el nom de Francesc Llop), fins al proper 8 de gener, els caps de setmana de 18 h a 20 h. El dia de Cap d'Any és tancat. El Casal és al carrer Benicarló, 11.

L'artista del barri Anna Platero Cid dóna un quadre a l'associació de veïns

2011-12-23T10:10:00.002+01:00

La jove pintora Anna Platero Cid, que és del Rastre, ha donat un quadre a l'associació de veïns, que l'exhibirà al seu local social. L'Anna va presentar una exposició de la seva obra durant les festes del barri, l'agost d'aquest 2011 (vegeu-ne més informació aquí i aquí). El quadre donat formava part d'aquesta mostra, que recollia una selecció de la seva obra.

L'Anna defineix la seva pintura com a trencadora de les normes clàssiques i academicistes. Són uns quadres que experimenten amb els materials i volen transmetre el que bull dins de l'artista: ser ella mateixa, buscar la transcendència a les coses i no deixar-se manipular per la comunicació de masses.

La junta directiva va anunciar la donació del quadre durant la passada junta general de socis de 2011 (foto de dalt). En aquesta altra imatge, de l'agost passat, al local de l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, on va fer-se l'exposició, l'Anna Platero apareix la primera per l'esquerra.

Seguiment de les obres al carrer del Replà i a la Plaça de Sant Joan (19-12-2011)

2011-12-19T20:16:00.005+01:00

El bloc del Rastre fa un seguiment periòdic, gràfic, de les obres que es realitzen al barri. En aquests moments, tira endavant la remodelació de la plaça de Sant Joan i del carrer del Replà.

Més informació sobre les obres

Anteriors reportatges fotogràfics de les obres

desembre 2011
novembre 2011 (2)
novembre 2011

octubre 2011

setembre 2011

agost 2011

Els efectes de la barrancada del 20 de novembre de 2011, encara visibles un mes després (i 3)

2011-12-18T12:36:00.001+01:00

I aquesta darrera entrada recull les fotos del tram del barranc situat aigües amunt, ja lluny del nucli urbà. Tot i que el camí ha estat condicionat de nou i s'hi pot circular raonablement, cap al seu final es perceben perfectament els danys causats per la barrancada, tant als vorals com al propi llit del torrent.

Els efectes de la barrancada del 20 de novembre de 2011, encara visibles un mes després (2)

2011-12-18T04:30:00.000+01:00

Aquesta segona tongada d'imatges corresponen encara al tram del barranc més proper al nucli urbà. Recullen també l'accident de moto que va passar mentre fèiem el reportatge fotogràfic. El motociclista, que baixava de l'Hospital Verge de la Cinta, va patinar a la grava que encara queda a la calçada pavimentada i al clot que ha quedat just on comença la pujada va acabar de perdre el control de la moto. Afortunadament, el noi de la moto no va fer-se mal i el vehicle només va patir danys menors.

Els efectes de la barrancada del 20 de novembre de 2011, encara visibles un mes després

2011-12-17T22:19:00.003+01:00

Un mes després, els efectes de la barrancada del 20 de novembre de 2011 encara són visibles. L'avinguda del barranc del Rastre va arrossegar arbres, rocs de totes les mides, sorra... I va fer diverses destrosses al seu pas: tanques tombades, camps de conreu plens de branques i roques, esvorancs als camins pavimentats...

Tot i que les principals tasques de neteja i reparació es van enllestir ràpidament, encara queden restes d'aquell aiguat, el més fort que ha caigut a Tortosa des del 1994. I restes que no sempre són inofensives, com podreu comprovar en les fotos del reportatge fotogràfic que hem fet de la situació i que us oferim en tres entrades consecutives. Veureu com la grava que encara queda a la calçada provoca relliscades perilloses, sobretot als vehicles de dues rodes (el cas amb què ens vam trobar va acabar, afortunadament, sense conseqüències greus).

Junta general de socis 2011

2011-12-16T22:01:00.000+01:00

L'associació de veïns del Rastre ha celebrat, aquest 16 de desembre, la junta general de socis corresponent a l'exercici de 2011. Els associats han aprovat per unanimitat les actes sotmeses a votació i els comptes presentats per la junta directiva. També la memòria d'activitats i les iniciatives que l'associació desenvoluparà l'any vinent.

La junta directiva també ha recordat que 2012 haurà de ser un any d'austeritat, perquè les subvencions que es reben de les administracions per tirar endavant les activitats de l'associació s'han reduït a la meitat amb caràcter general. L'associació ha aconseguit tenir un petit superàvit aquest 2011, a base d'administrar molt bé els diners disponibles.

Entre els projectes que l'associació ha reclamat, aprofitant la presència del regidor de barri, Joaquim del Pino, hi ha la consecució del servei de transport públic. Segons ha explicat el president de l'associació, Carlos Redó, això podria aconseguir-se prolongant una de les actuals línies d'autobús, que entraria al barri pel carrer del Vall, passaria per la plaça de Mossèn Sol i el carrer Providència, i continuaria a Remolins a través del pas al Castell de la Suda.

Del Pino ha explicat que l'Ajuntament està estudiant la proposta, sobre la base de crear un servei mixt, que fos a la vegada un transport públic urbà i un servei turístic. L'autobús pel Rastre permetria, segons aquest plantejament, oferir transport públic als clients del Parador de Turisme, mesura que ajudaria a la viabilitat econòmica de la línia.

Pel que a les obres en marxa i als projectes urbanístics, el regidor de barri ha informat que l'actuació a la plaça de Sant Joan i el carrer del Replà s'acabarà en breu. Joaquim del Pino ha indicat també que les obres del pàrquing soterrani de la plaça Mossèn Sol estan aturades arran d'un contenciós presentat contra el projecte, per una disputa sobre la titularitat de terrenys afectats per les obres. El retard de l'aparcament impedeix remodelar la plaça i reordenar la circulació al barri, projectes que estan supeditats a l'obertura del nou equipament.

Junta general de socis de l'associació de veïns de 2011

2011-12-14T18:23:00.000+01:00

L'associació de veïns del Rastre celebrarà aquest divendres, 16 de desembre de 2011, la junta general anual de socis. L'assemblea està convocada a 20.30 hores i tindrà lloc a la biblioteca de l'escola de la Mercè, al carrer Providència 11-15. L'ordre del dia és el següent:

1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta anterior
2. Estat de comptes de l0any 2010-2011
3. Memòria d'activitats de l'Associació
4. Projectes a dur a terme
5. Renovació de càrrecs
6. Torn obert de paraula.

La junta directiva de l'associació espera la màxima assistència de socis a la junta general.

Seguiment de les obres al carrer del Replà i a la Plaça de Sant Joan (12-12-2011)

2011-12-12T10:45:00.000+01:00

El bloc del Rastre fa un seguiment periòdic, gràfic, de les obres que es realitzen al barri. En aquests moments, tira endavant la remodelació de la plaça de Sant Joan i del carrer del Replà.

Més informació sobre les obres

Anteriors reportatges fotogràfics de les obres
novembre 2011 (2)
novembre 2011

octubre 2011

setembre 2011

agost 2011

Els aiguats de 1994 (i 2)

2011-12-09T19:18:00.000+01:00

Els intensos aiguats del 10 d'octubre del 1994 van provocar l'avinguda del barranc del Rastre. Una barrancada forta, en consonància amb la pluja que va caure a Tortosa aquell dia i que va a estar a punt de provocar una desgràcia personal.

Tal com publicava la premsa local (el retall és del setmanari "Ebre Informes-Migjorn", actualment "La Veu de l'Ebre"), l'aigua, que baixava a tot l'ample del carrer Providència, va estar a punt d'endur-se una veïna del Rastre i els seus néts, alumnes de la Mercè. La dona havia anat a buscar els nens a l'escola i de poc que l'aigua no se'ls va emportar a tots. Afortunadament, la cosa no va passar d'un ensurt que, no obstant, la dona qualificava d'"horrorós".

La dona, de 58 anys (el setmanari no en dónava cap altra dada personal), es queixava de la "desassistència de la policia municipal i dels bombers". El seu testimoni no podia ser més clar i contundent: "Els nens al col·legi sense poder sortir i allí no hi havia una fava, parlant en plata, com diem els tortosins". I afegia que "al Rastre estem desemparats perquè som quatre a votar".

Un altre testimoni que recollia aquest setmanari era el del perruquer Felip Valldepérez, que regentava una barberia al carrer Montcada, a l'altura de la plaça de Nostra Senyora de Montserrat (la popular plaça dels Farols). Valldepérez, que també era col·laborador de la premsa esportiva, relatava una escena gens inhabitual per als veïns del Rastre i del carrer Montcada: la d'una còrrua de vehicles baixant carrer avall, empesos per la barrancada.

"Hi ha haver un moment que vuit o deu cotxes van començar a baixar, ballant com a ballarines carrer Montcada avall, xocant els uns contra els altres, fins que van arribar a la plaça dels Farols, on es van aturar", explicava Valldepérez.

Un dels vehicles va impactar contra l'aparador d'un establiment. La trencadissa va facilitar l'entrada de l'aigua al local, que va quedar del tot negat i amb importants destrosses. No obstant, la majoria dels locals van inundar-se, amb danys de diversa consideració.

Però aquest no va ser l'únic esglai d'aquells moments, que el perruquer definia, encara sota els efectes de l'ensurt, com a "mitja hora tràgica". Els serveis municipals havien retirat les tapes del clavegueram per facilitar l'evacuació de l'aigua i evitar en la mesura del possible la inundació. Els forats es van protegir amb tanques, però els cotxes que baixaven lliures carrer avall es van emportar per davant les tanques. Els forats van quedar igualment oberts, però invisibles sota l'aigua, amb el perill que qualsevol persona que passés fos engolida.

Amb l'aigua fins als genolls i llàgrimes als ulls (preciosa metàfora del periodista, tot i ser causada per un desastre natural), els comerciants es queixaven de la insuficiència dels desguassos. També reconeixien, però, que l'aigua sempre acaba trobant el seu camí i que els barrancs "encara que faci molt que no baixen, acaben per tornar a sortir".

El retall de premsa ens l'ha facilitat donya Joana Querol, mestra de la Mercè en aquella època. Ella va ser la persona que va quedar ferida lleument quan l'aiguat va provocar un esllavissament de terra que va entrar al vestíbul de l'escola per un finestral (vegeu aquesta entrada). Aquesta entrada i l'anterior són fruit de la col·laboració entre aquest bloc i el nostre bloc germà, el dels exalumnes de la Mercè.

Els aiguats de 1994 (1)

2011-12-04T12:01:00.001+01:00

El 10 d'octubre de 1994 mitja Catalunya va patir uns aiguats de grans proporcions. Potser les grans destrosses que va haver-hi al Camp de Tarragona (a Tarragona ciutat o a pobles del Priorat com Porrera) van "amagar" que la pluja va caure amb molta força, i que va fer mal, a altres indrets com Tortosa. La torrentada que va haver-hi al barranc del Rastre va afectar bona part del nucli antic. Però, a més, l'escola de la Mercè es va veure seriosament afectada.

Donya Joana Querol Beltrán, mestra en aquella època, ens porta el record d'aquell dia, documentat amb algunes imatges dels estralls que la pluja va provocar a La Mercè. Un esllavissament de terres va afectar l'escola. I és que poca gent sap que la part posterior de l'edifici està enganxat al turó del castell de la Suda. De fet, quan baixeu del turó en direcció al Rastre, el que queda a peu de carrer és la teulada de l'escola. Però fins i tot així, l'encaixonament no és fàcilment perceptible.

L'aigua i la terra van entrar per un dels finestrals del hall d'entrada de l'escola. Els danys materials van ser quantiosos, inclosa, segons la premsa local, la caiguda d'un mur. I també va haver-hi danys personals, tot i que afortunadament lleus: donya Joana sap de què parla perquè l'esllavissada la va enganxar mentre passava per allí i va patir ferides lleus.

També va donar-se el cas que la barrancada, que baixa a tot l'ample del carrer Providència, va estar a punt d'endur-se una veïna del Rastre i els seus néts, alumnes de la Mercè. La dona havia anat a buscar els nens a l'escola i de poc que l'aigua no se'ls va emportar a tots. Afortunadament, la cosa no va passar d'un ensurt que, no obstant, la dona qualificava d'"horrorós" a la premsa local.

Seguiment de les obres al carrer del Replà i a la Plaça de Sant Joan (29-11-2011)

2011-11-30T23:29:00.001+01:00

El bloc del Rastre fa un seguiment periòdic, gràfic, de les obres que es realitzen al barri. En aquests moments, tira endavant la remodelació de la plaça de Sant Joan i del carrer del Replà.

Més informació sobre les obres

Anteriors reportatges fotogràfics de les obres
novembre 2011

octubre 2011

setembre 2011

agost 2011

Preparant la junta general de socis d'aquest 2011

2011-11-28T22:45:00.001+01:00

La junta de l'Associació de Veïns del Rastre s'ha reunit aquest 28 de novembre de 2011, per preparar la junta general de socis. L'assemblea anual se celebrarà el proper 16 de desembre, a dos quarts de 9 del vespre, a la biblioteca de l'escola de la Mercè, situada al mateix barri, al carrer de la Providència. En una propera entrada informarem de la convocatòria, amb el corresponent ordre del dia.

Més de mil visites al seguiment de la barrancada

2011-11-25T22:21:00.000+01:00

El seguiment de la barrancada que hem fet des del bloc (amb la cooperació de diferents internautes tortosins i fins i tot dels mitjans de comunicació) ha registrat més d'un miler de visites. Des del mateix moment en què, el migdia de diumenge 20 de novembre, vam penjar la primera entrada, el comptador de visites es va accelerar. I durant tota la setmana s'ha mantingut un ritme alt de visites.

L'entrada més visitada d'aquests dies (que ho és també de la història d'aquest bloc) és la primera que vam penjar, aquesta, un recull d'enllaços d'àlbums de fotos, de vídeos filmats per internautes i de notícies dels mitjans de comunicació. La segona més visitada del seguiment de la barrancada va ser aquesta, que recollia dos nous vídeos. En tercer lloc en nombre de visites, hi ha la petita història sobre les avingudes del barranc del Rastre que el periodista Gustau Moreno va escriure al seu bloc La Marfanta. I la quarta més visitada, ha estat la notícia sobre la demanda de mesures per part del comerç del nucli antic per evitar la inundació dels locals i plantes baixes: en aquest cas, reproduiem també una notícia de Gustau Moreno.