Les Lluquetes, la història de les figures pel pessebre produïdes al Rastre (2)

Què tenen d'especials aquestes figures del pessebre, anomenades "lluquetes", que les fan ser tan buscades pels pessebristes? No és tan sols l'escàs nombre del qual es té constància, sinó que es tracta de peces amb moltes singularitats que els entesos saben valorar.

Els pessebres responen a dues formes de fer. Hi ha els bíblics o històrics, que reprodueixen fidelment les escenes evangèliques. I hi ha els populars, que introdueixen els costums i les formes de vida de la regió on s'elaboren. En aquests segons, es força molt la versemblança històrica, però això mateix aporta molta informació de la societat de l'època, ja que inclouen nombroses escenes on apareixen els més diversos personatges ocupats en el seu quefer diari, segons expliquen M. Carme Queralt Tomàs i Albert Curto Homedes en la comunicació que hem citat en l'entrada anterior.

De bon començament, les "lluquetes" reflectien aquest model de pessebre popular. Les figures "no bíbliques" reproduïen la vida quotidiana de la gent de Tortosa i de les comarques de l'Ebre. La vida contemporània, òbviament, a l'elaboració de les figures. Així, trobem artesans fent les més diverses feines. També personatges que cuinen davant d'una olla o fins i tot una "baldanera" posant a bullir les baldanes o fent embotits. També hi ha moltes escenes agrícoles i ramaderes. Les vestimentes són les de la gent de l'Ebre de l'època.

Però hi ha una segona etapa en l'art de la nissaga, en la qual, sense abandonar aquests motius, s'hi introdueixen elements més "hebraïcs". La tipologia dels personatges i les seves actituds continua sent la pròpia de la gent de les comarques de l'Ebre. Però la indumentària és diferent: les figures llueixen vestits i ornaments que imiten la indumentària hebraïca, la pròpia dels pessebres bíblics o històrics. Aquest canvi no té cap relació, pel que sembla, amb al relleu generacional. Molt d'aquest vestuari, així com altres complements (els barrets, per exemple), s'elaborava a banda i després s'encolava a la figura.

En aquesta doble imatge podeu observar aquesta evolució. Les figures de l'esquerra van vestides amb elements de la vestimenta d'una pagesa tortosina del segle XIX. Els barrets amb l'ala davantera aixecada són una altra "marca de la casa" de les "lluquetes". A la dreta apareix una figura amb vestimenta "hebraïca". Un tret molt característic, que es repeteix constantment en les figures d'aquesta vessant és que els barrets dels personatges inclouen una mena de mocador al coll.

Els experts destaquen el realisme de les figures, amb una cura pels detalls que permet distingir perfectament els diferents tipus d'eines del camp o de càntirs, cistells, cassoles..., i identificar-los amb els característics de les Terres de l'Ebre. Però això no és tot. Una característica molt peculiar d'aquestes peces era la utilització de vegetals naturals, generalment petites branques de boix, de murtra o d'olivera. Aquestes branquees es clavaven a la base d'argila sobre la que hi havia la figura. Aquesta base individual és una altra singularitat de les "lluquetes" i avui en dia, quan el vegetal natural original ja no es conserva, en queda el testimoni dels forats a l'argila.

No obstant, les "lluquetes" tenen alguns "defectes" que també les caracteritzen. Alguns entesos destaquen que els ulls dels personatges sembla que sobresurtin en excés ("ojos saltones"). Segons Joan Espuny March, això es deu al fet que pintaven les retines massa grans. Una altra característica "defectuosa" és que les ovelles tenen el coll anormalment llarg. Cal tenir en compte, no obstant, que els pessebres es munten de forma que creïn un efecti visual de perspectiva.

Existeix certa controvèrsia sobre aquest darrer extrem. Hi ha "lluquetes" de diferents mesures, algunes fins i tot de 25 centímetres d'alt. M. Carme Queralt i Albert Curto explicaven el 1996, a partir de la seva recerca a una col·lecció particular de més de 200 peces, que la necessitat de crear perspectiva era òbvia en alguns casos. Però en altres casos, la diferència es devia al fet que les figures corresponien a pessebres diferents, que s'haurien "barrejat". L'obrador del Rastre produïa figures de mides i preus molt diferents. Les mides també podrien haver canviat segons l'època. O per la intervenció de diferents mans (recordeu que eren tres generacions): tot i ser fetes amb motlle i pintades de forma pràcticament idèntica, s'hi aprecien de vegades alguns petits canvis en els acabats d'algunes figures i en la disposició d'algunes escenes.