Tortosa va celebrar aquest desembre de 2011 una fira de Nadal. Un dels seus principals atractius era una exposició de pessebres, que va ubicar-se a les cases recentment recuperades al darrera de l'absis de la Catedral. Les peces possiblement amb més valor històric entre les moltes exhibides eren obra de les Lluquetes, unes artesanes del Rastre, Pepa i Francisca Grifoll, que en van elaborar fins l'any 1936. Es tracta de peces que els pessebristes més experts busquen amb delit, amb cotitzacions econòmiques respectables, tan per ser peces amb moltes originalitats com perquè se'n conserven poques (i en mans de col·leccions particulars d'algunes famílies de Tortosa).
La història que hi ha al darrera d'aquestes cobejades figures de pessebre mereix, sense cap mena de dubte, ser contada. El record al Rastre de les germanes Lluquetes continua viu i sovint s'identifica amb les figures (a les peces se les coneix com a "lluquetes"), tot oblidant que van ser fins a tres generacions de la família les que s'hi van dedicar. La nissaga d'artesans va ser iniciada per Josep Jacint Grifoll i Castells, nascut a Tortosa el 5 de setembre de 1826, i conegut amb el renom de Lluquet.
Era el primer fill d'un mestre de cases de Mont-roig del Camp, que havia arribat a Tortosa uns anys abans. Josep Jacint va seguir l'ofici del pare, però el fet d'haver d'alimentar deu criatures el va fer buscar més fonts d'ingressos. Sembla que el renom de Lluquet el va adquirir perquè un dels negocis que va tenir consistia en la fabricació de teies de palla i cànem ensofrats. Aquestes torxes, que reben precisament el nom de lluquets, es venien als pescadors que usaven l'art de pesca de la llum.
Buscant nous negocis va ser com, de forma casual, va conèixer un artesà italià que venia figures de guix pels carrers de Tortosa. Veint-hi possibilitats de negoci, va comprar-li una figura de Sant Francesc de Paula i en va treure un motlle, en va fer diverses reproduccions i en va començar a vendre, sembla que amb bon resultat. Poc després va transformar el negoci cap a la producció de figuretes de pessebre, que van tenir un èxit aclaparador a Tortosa.
L'obrador era a la part alta del barri de Santa Clara, on Josep Jacint residia en aquella època. Però més tard va traslladar-se al carrer de la Providència 18 i aquella indústria pessebrista quedaria identificada per sempre més amb el barri del Rastre. Era l'època en que el barri es començava a aixecar i un dels primers establiments comercials que van obrir-hi portes va ser la botiga de figuretes de Lluquet.
L'elaboració artesana de les figures era molt laboriosa i com que la seva feina de mestre de cases no li deixava prou temps (Tortosa va créixer molt a partir de la segona meitat del segle XIX), dues de les seves filles, Pepa i Francisca, van incorporar-se al negoci. Serien elles qui, ajudades per una neboda, Maria Antó, donarien continuïtat al negoc, un cop que Lluquet va morir el 9 de setembre de 1882, a l'edat de 55 anys. Elles heretarien també el renom familiar i serien conegudes com les Lluquetes.
El pare feia les figures de principi a fi: en donava forma (eren d'argila) usant els seus propis motlles, les coïa en un forn i les pintava. Les filles ja no: Francisca feia les figures de fang i Pepa les pintava. S'hi van dedicar tota la vida i no van parar fins que totes dues superaven de llarg els 80 anys. I no ser per pròpia voluntat, sinó per les circumstàncies dramàtiques de la guerra civil. L'any 1936, uns exaltats anarquistes van assaltar el seu obrador i van destruir els motlles. Segurament identificaven els pessebres com una manifestació religiosa i ja se sap que aquests grups d'incontrolats van fer moltes malvestats contra tot allò que fes olor de religió.
Sense motlles, que segons diferents fonts eren encara els del seu pare, les Lluquetes no van poder continuar treballant. No obstant, tants anys van escampar figures del seu obrador per molts llocs. A Tortosa, les Lluquetes tenien una nombrosa clientela, però també en venien, a capses senceres, a Saragossa, Barcelona o Reus. Fins i tot hi ha notícies segons les quals en venien a llocs d'Amèrica.
Avui en dia queden "lluquetes" a algunes cases de Tortosa. Es pensava que al Museu de Tortosa (actualment tancat) n'hi havia un centenar. Però només se'n conserven tres, i deterioriades, segons ens ha explicat Joan Espuny March. Espuny (a la foto de baix, a la dreta) és un dels pessebristes més coneguts de Tortosa i les "lluquetes" que s'exhibien a la fira de Nadal eren de la seva propietat. Devem també a Espuny gran part de la informació d'aquesta entrada, provinent tant de la seva recerca com de les fonts que ens va recomanar, entre les quals cal destacar una comunicació que M. Carme Queralt Tomàs, conservadora del Museu del Montsià, i Albert Curto Homedes, director del Museu de Tortosa, van presentar al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, celebrat l'any 1996.
També trobareu molta informació, inclosos retalls de la premsa del primer terç del segle XX, al Foro de Belenismo, un fantàstic racó d'internet. Cliqueu aquí per seguir un fil de discussió sobre les "lluquetes". En una entrada posterior explicarem quines són les singularitats d'aquestes figures de pessebre.
0 comentaris:
Publica un comentari