Una part de la història que encara no us hem explicat sobre les "Lluquetes" és la freqüent confusió entre les figures de pessebre produïdes al Rastre amb les d'un dels principals pessebristes catalans i contemporani seu, Pere Teixidor. La semblança entre unes i altres té el seu origen en la segona etapa de les "Lluquetes", quan aquestes van introduir-se en la versió bíblica o hebraïca del pessebre.
Teixidor (en trobareu més informació clicant
aquí) és el màxim exponent a Catalunya d'aquest estil, que es diferenciava de l'altra modalitat de pessebre del país, el del pessebre popular. Recordem que els pessebres bíblics, anomenats també històrics, reflecteixen fidelment les escenes evangèliques. En canvi, els populars introdueixen paisatges, vestimentes i costums propis de les zones on es feien les figures i contemporanis a l'època en què aquestes s'elaboraven.
Com hem explicat en anteriors entrades, la família Grifoll va començar la seva producció basant-se en el model popular. Posteriorment, van adoptar l'altre estil, sobretot a partir d'una estada a Barcelona d'una de les germanes Lluquetes. En aquella època era molt habitual que els artesans del ram es copiessin els uns als altres: un fet que les germanes no tenien inconvenient a reconèixer.
Cal dir que aquesta derivada "hebraïca" era molt sui gèneris. En general, es limitava a la vestimenta dels personatges i, tot i així, en interpretacions molt d'aquella manera dels artistes. No era infreqüent, a més, que els personatges continuessin fent les mateixes tasques que se'ls veia fer al pessebre popular (per exemple, oficis d'aquí que no tenien equivalent a la Palestina bíblica), però vestits amb un estil que pretenia ser hebraïc.
Un tret molt característic que emparenta les figures de Pere Teixidor i les "Lluquetes" són els barrets que porten els personatges. Generalment, una mena de turbant de de color blanc, però sobretot amb una espècie de mocador al coll. És precisament aquest detall el que ha provocat sovint les confusions que comentàvem al principi.
La foto que encapçala aquesta entrada ho exemplifica. La figura de l'esquerra és una "lluqueta". La de la dreta, de Pere Teixidor. La imatge també permet descobrir que les figures de Teixidor semblen tenir una qualitat superior. Es veuen més refinades i ben acabades. Semblen més "humanes", per dir-ho d'alguna forma. Això es deu probablement al fet que Teixidor provenia d'una família d'escultors. La família tortosina, en canvi, eren uns humils artesans que, tot i el seu èxit comercial, van arribar de rebot a aquest negoci i copiaven el que podien i com podien. Només cal tenir en compte que van fer servir els mateixos motllos tota la vida i que quan aquests van ser destruïts per l'acció d'un grup anarquista l'any 1936, a principis de la guerra civil, no van poder seguir amb l'activitat.